Trobem amics que són genèticament semblants a nosaltres, el nou estudi ho troba

Per començar, el debat sobre la naturalesa i la nutrició és una espècie equivocada. No és com si la natura i l'alimentació estiguessin lluitant entre si per exercir influència en el comportament humà, sinó que les dues forces estan casades i treballen junts per orientar el nostre creixement i les nostres accions.

No obstant això, estem començant a aprendre que la naturalesa és probablement un factor molt més gran de les nostres vides del que pensàvem. Resulta que els nostres gens poden tenir efectes sobre tot, des de la nostra situació econòmica fins a com triem els cònjuges. I ara sembla, fins i tot la forma en què triem els amics està influenciada per la nostra genètica.

En un estudi publicat el dimarts a Actes de l'Acadèmia Nacional de Ciències, un equip d’investigadors nord-americans il·lustra com les forces socials impulsades pels gens i reforçades per l’estructura de la societat fan que la gent faci amics i vagi a l’escola amb aquells que són genèticament similars a ells. Segons els autors de l’estudi, existeix un "genoma social" que té un paper extraordinàriament clau en la salut i el comportament de l’ésser humà.

Per arribar a aquesta conclusió, els investigadors van fer una anàlisi de 5.000 adolescents nord-americans, la informació social i genòmica de la qual es va recollir a través de l’estudi longitudinal nacional de la salut humana dels adolescents. Entre 1994 i 2008, els participants de l’estudi van proporcionar a l’equip les mostres del seu ADN i van fer entrevistes sobre quins eren els seus amics més propers. Es van recollir respostes d'adolescents que van acudir a les mateixes escoles per identificar els vincles socials i cada persona era d'origen ancestral europeu.

Els investigadors van recopilar els perfils genètics dels amics dels participants, per tal de determinar si semblants eren aquests grups socials a nivell genètic. L’equip va descobrir que els adolescents eren més sovint genèticament similars als seus amics i companys d’escola, que al seu torn auguraven trets específics com el seu índex de massa corporal i els nivells d’educació.

És probable que aquesta correlació es produeixi per dos motius que tornen a la conversa sobre la naturalesa i la nutrició. Una hipòtesi es centra en un procés anomenat "homofília social", en el qual les persones formen relacions, conscientment o no, a partir de característiques compartides que sovint tenen orígens genètics. Dues persones que són amics, per exemple, són altes o tenen temperaments similars.

L’altra hipòtesi suggereix que els amics i els companys d’escola són genèticament similars, ja que els entorns estan socialment estratificats, de manera que la gent tendeix a créixer i existeix en bombolles socials localitzades. Aquesta "estructuració social" reforça les similituds genètiques entre els grups, que al seu torn reforcen els comportaments i les personalitats comunes.

El que probablement succeeix, escriuen els investigadors, és un "procés complementari" entre aquestes dues hipòtesis. Les forces naturals subjacents a l'homòfil social es combinen amb les forces ambientals de l’estructuració social. Aquestes troballes són realment similars a les investigacions anteriors on el professor de la Universitat de Duke, Daniel Belsky (també coautor d’aquest nou treball), va trobar que les persones que compartien variants genètiques vinculades a l’educació tenien feines més prestigioses i guanyaven més diners que aquells que no ho feien.

"Tot això fa pensar que els nostres gens poden afectar el nostre futur", va explicar Belsky en una entrevista del 2017 amb el Harvard Business Review. "Però també sabem que el desenvolupament humà neix d'una complexa interacció dels gens que heretem i dels entorns que ens trobem".

El següent pas en aquest camp d’estudi és identificar característiques observables que poden estar relacionades amb l’expressió genètica, ja sigui la composició psicològica d’un grup d’amics o el seu comportament en relació amb les drogues i l’alcohol. La gent té el lliure albir de fer les seves pròpies decisions, però els gens encara tenen un murmuri d’influència quan es tracta de tirar el gallet.