Com vergonya va evolucionar com un mecanisme de defensa molt necessari

$config[ads_kvadrat] not found

El dolor, ¿un mecanismo de defensa infalible? Mercedes Martinez-Jauand at TEDxPasseigDesBorn

El dolor, ¿un mecanismo de defensa infalible? Mercedes Martinez-Jauand at TEDxPasseigDesBorn
Anonim

La paraula "vergonya" és un partit nord-americà: pensa en grans pancartes sindicals a les protestes, que exhortin a la vergonya de tot el que es disputa en negreta. Quan un grup agraït fa vergonya públicament, es dedica a la paraula emotiva de la millor manera per aconseguir el que vol: reformar-se mitjançant la responsabilitat pública.

Tot i que el propòsit de la vergonya pública sembla evident, durant anys la vergonya va ser considerada la "emoció ignorada" de la psicologia humana. Sabem que gairebé tothom se sent avergonyit, però no per què - fins ara. La vergonya va evolucionar com un mecanisme de defensa molt necessari per a la societat i per a nosaltres mateixos, un equip de psicòlegs internacionals argumenta en un article recent al Actes de l'Acadèmia Nacional de Ciències.

La vergonya, és a dir, ens impedeix danyar les nostres relacions socials i ens motiva a mantenir-los.

Per provar aquesta teoria, els psicòlegs dirigits per Daniel Sznycer de la Universitat de Califòrnia, Santa Barbara, van realitzar proves amb 900 participants als Estats Units, Índia i Israel. Van crear dues dotzenes d’escenaris ficticis que representaven trets que sovint són vistos com a vergonyosos, com ara avariciència, debilitat física i infidelitat. Alguns dels participants havien d’informar de com negativament podrien veure a algú que tenia aquests trets, mentre que altres participants van descriure la vergonya que sentirien si en realitat tinguessin aquests trets.

Hi va haver una coincidència molt estreta entre les percepcions negatives d’aquests trets i la intensitat de la vergonya que la gent provocaria hipotèticament a algú que els actués. La vergonya és un sistema de la psique humana dissenyat per desencadenar la devaluació dels altres, van concloure els científics.

Posant èmfasi en la vergonya com a adaptació evolutiva, els científics van encunyar la frase "teoria de la vergonya de l’amenaça de la informació". Els éssers humans saben de manera innata que per sobreviure, els altres han de preocupar-se pel seu benestar i, si s’estancien, la vergonya els recorda. Mentre que la tristesa i l’ansietat us fan sentir desagradable, res no us fa voler arrossegar-se en un forat i voleu morir igual que la vergonya.

L’estudi també va il·luminar la connexió entre vergonya i cultures. Des de fa anys se suposa que hi ha variacions significatives en les causes i conseqüències de la vergonya en diferents cultures. A la dècada dels quaranta, un article de parany de llamps afirmava que els japonesos tenien una "vergonya de la cultura", mentre que els Estats Units tenien una "cultura de culpa". Tot i que ara sabem que hi ha una diferència inherent entre la culpa i la vergonya, aquesta idea que les diferències culturals orientals i occidentals afecten la percepció de la vergonya encara impregna la literatura acadèmica.

Aquesta investigació és la primera demostració empírica que hi ha una coincidència molt estreta entre els sentiments i les causes de la vergonya a través de les cultures (les cultures que pertanyen als participants a Israel, l'Índia i els Estats Units). Tot i que els investigadors van destacar que encara pensen que les audiències locals causen la vergonya: les persones amb les quals interactuem en persona, la instigació de la vergonya va ser la mateixa entre cultures.

"La magnitud de la vergonya del partit amb públic estranger és impressionant", va dir el coautor del paper, el professor de psicologia Leda Cosmides en un comunicat de premsa.

Si sou un maltractador barat i barat, la societat no us farà cap vergonya per on sigueu. La bona notícia és que heu evolucionat per portar aquesta vergonya i transformar-vos en una mica menys dick.

$config[ads_kvadrat] not found