Gossos domèstics: els arqueòlegs troben companys estranys al lloc espanyol

Les guineus per a mascotes, que es troben prominentment en determinats racons d'Internet, solen ser animals salvatges i només parcialment domesticats. Però això no era sempre el cas: les proves arqueològiques mostren que els humans i les guineus van compartir una vegada més una relació més propera al que ara compartim amb els gossos. Segons un article recent, els humans de l'Edat de Bronze al nord-est de la Península Ibèrica, que són la seu de les actuals guineus espanyoles, fins i tot enterrant-les al costat dels morts.

En un article publicat el 14 de gener a la revista Ciències arqueològiques i antropològiques, un equip d’investigadors a Espanya i Suïssa descriu dos llocs d’excavació, Can Roqueta a Barcelona i Minferri a Lleida, on es van trobar restes de guineus enterrades al costat d’home i gossos entre 4.000 i 5.000 anys enrere.

Aquests guineus, enterrats en estructures tombals amb forma de silo únics amb humans i gossos, eren probablement companys d'aquests humans, escriuen. Les composicions químiques dels humans i dels seus animals van revelar que les guineus havien menjat dietes molt similars a les dels seus companys humans.

Però encara no estan segurs del paper que han tingut aquestes guineus en la vida dels humans.

"Les dades isotòpiques d'algunes de les guineus indiquen una similitud amb els patrons d'alimentació dels humans que van acompanyar a la mort i amb els gossos, augmentant la possibilitat d'un alt nivell d'interacció entre aquests canids salvatges i les societats del passat per motius que encara no poden s’identifiquen ”, escriuen els autors, dirigits per Aurora Grandal-d'Anglade, Ph.D., investigadora sènior de la Universitat de la Corunya.

El seu equip va analitzar mostres de les restes de 64 éssers humans, 32 gossos, 4 guineus i una varietat d'altres animals de granja inclosos bestiar, ovelles, cabres i porcs trobats als dos llocs d’extracció diferents. Les restes de carboni i nitrogen estables als ossos van completar la imatge del que menjaven tant els éssers humans com els animals.

Com a resultat, els gossos i les guineus van menjar dietes similars als humans, que inclouen notablement els grans de cereals. Només els humans els hauria alimentat de cereals, escriu l'equip, suggerint que aquests animals eren realment atesos per la gent. Alguns gossos semblaven tenir dietes més riques en cereals que les d'altres gossos, el que suggereix que potser s'han utilitzat com a animals de companyia - que s'alimenten de manera que siguin prou forts per completar les tasques.

Curiosament, les dietes de les guineus també varien una mica. Alguns van mostrar evidències d'una dieta pesada en gra que semblava a la dieta dels humans i dels gossos que d'altres. Això va suggerir que, igual que els gossos, feien alguna cosa que els feia la pena cuidar. En particular, una guineu de Can Roqueta semblava tenir una cura especial per a una persona.

"El cas de la guineu de Can Roqueta és molt especial, perquè és un animal vell, amb una cama trencada", va dir Grandal-d'Anglade. "La fractura encara es troba en el seu procés de curació i mostra signes d'haver estat immobilitzada (curada) per part dels éssers humans. L’alimentació d’aquest animal és molt inusual, ja que és més semblant a un gosset. La interpretem com un animal domèstic que va viure molt de temps amb humans."

Malauradament, els autors de l’estudi no van revelar cap indici sobre el paper de les guineus en la societat humana. Ara està clar, però, que no tenien la mateixa relació estreta que els humans i els gossos. I n'hi ha prou amb dir que probablement no eren com Loki the Red Fox, l’influenciador de Instagram que apareix al vídeo de capçalera anterior.

Resum: Els resultats de les restes de canids a les tombes de diferents llocs del nord-est de la península Ibèrica són una evidència d'una pràctica funerària generalitzada que va proliferar entre el final del tercer i el segon mil·lenni a. C., en particular, als contextos de l'Edat del Bronze Primerenc. Entre els nombrosos exemples d'aquest tipus de mercaderies greus, destaquen el descobriment de quatre guineus i un gran nombre de gossos als llocs de Can Roqueta (Barcelona) i Minferri (Lleida), respectivament. En aquest treball, hem realitzat una aproximació de la relació entre humans i canids a través de l’estudi de la seva dieta mitjançant l’anàlisi d’isòtops estables de carboni i nitrogen en el col·lagen d’os. Aquestes anàlisis es van complementar amb estudis arqueozoològics, antropològics i arqueobotànics. La comparació de les dietes humanes i animals comprenia un total de 37 canids, 19 ungulats domèstics i 64 humans. Els resultats indiquen que la dieta dels gossos era similar a la dels humans, tot i que els valors δ15N dels gossos de Can Roqueta i Minferri són, en mitjana, 1,4 ‰ i 1,1 ‰, respectivament, inferiors als humans. El desplaçament entre els canids i els ungulats herbívors de cada lloc no arriba al mínim establert per a un nivell tròfic, la qual cosa implica una entrada de plantes C3 i la intervenció humana en l'alimentació de gossos i algunes de les guineus. Alguns casos particulars de Can Roqueta suggereixen una preparació específica d'aliments, més rica en cereals, per a gossos més grans (probablement dedicats a portar càrregues) i, possiblement, a almenys una de les guineus.