Aquest parc urbà futurista aprofita l’energia dels nens que reboten

La bellesa d’un parc públic pot atraure a la gent, però el futur exigeix ​​una mica més d’aquests espais públics: el primer parc adaptat, modificat pel clima, de Copenhaguen profesa la bellesa i la utilitat, una combinació que és probable que vegem més en el futur l'amenaça del canvi climàtic es fa més forta.

Tåsinge Plads a Copenhaguen està dissenyat per manejar els despreniments de les precipitacions que ha experimentat la ciutat en els darrers anys, eliminant la pressió del sistema de depuració excessivament treballat de la ciutat. El 2011 i el 2014, la capital danesa va ser colpejada amb dues "inundacions de 100 anys", causant danys en milions de dòlars. En lloc de resistir les realitats del canvi climàtic, els urbanistes de Copenhaguen van decidir que era hora d’adaptar-se.

“El clima està canviant i en el futur podem esperar més precipitacions i caigudes de fortes pluges. Per tant, la ciutat de Copenhaguen ha d’adaptar-se als canvis ", va dir Charlotte Brøndum, gerent de projectes al Klimakvarter.

El parc es divideix en tres àrees, cadascuna amb una funció específica relacionada amb l'alleujament de la càrrega de les fortes pluges: Solskrænten (Sun Slope), Regnskoven (La selva tropical) i Torvet (La plaça).

Un dipòsit d’aigua sota el vessant del Sol recull aigua de pluja dels edificis circumdants i neteja perquè sigui reutilitzat posteriorment. El vessant del Sol és també el punt més alt del parc, el que significa que l’aigua es dirigeix ​​costa avall, acabant a la secció Rainforest "on s'infiltrarà lentament en aigües subterrànies" si es produeix un avortament espontani. La vegetació de la secció Rainforest, que afegeix bonic aspecte verdós a l'espai públic, forma dipòsits naturals que recullen l'aigua de pluja i detecten quan els nivells d'aigua han baixat abans de drenar-se.

Les estructures paraigües curvades i futuristes de la plaça serveixen com a unitats addicionals de recollida d’aigua per a l’alimentació de les plantes. Els pisos inflables de la plaça que envolten aquests paraigües cap per avall són el principal impulsor d’aquest parc d’estat. Quan els nens salten amunt i avall, l’energia que generen s’utilitza per bombar l’aigua dels tancs de paraigües a través de les canonades. Aposto a que mai vau pensar que veuríeu el dia en què la incapacitat d'un nen per seure encara serveixi al benestar de tota una ciutat.

Abans de construir Tåsinge Plads, era una parcel d’asfalt de 7.000 metres quadrats que no servia per millorar la bellesa de la ciutat ni combatre el canvi climàtic. Ara és un parc magnífic on els habitants de la ciutat poden relaxar-se i aquesta relaxació només es veu reforçada pel fet que aquest parc disminueix la càrrega del sistema de drenatge de les aigües de la ciutat.

Després de l’èxit de Tåsinge Plads, els funcionaris de la ciutat han aprovat altres 300 projectes similars que es construiran en els propers 20 anys.

La iniciativa de Copenhaguen per abordar el canvi climàtic a través de parcs públics constitueix un exemple essencial per a altres ciutats del món. Aquest primer enfocament de la natura, conegut com a infraestructura blava i verda, elimina els efectes costosos i nocius de la infraestructura grisa (perforació, col.locació de canonades, sistemes subterranis en expansió), però converteix les parcel·les estretament poc atractives i buides d’asfalt en belles peces centrals per a la ciutat.

Com l'amenaça del canvi climàtic es fa més amenaçadora –i segur que ho farà–, altres ciutats haurien de mirar a Copenhaguen com a exemple de com la bellesa i la utilitat poden i haurien d'anar de la mà.