Vídeo: Aquests investigadors van saber quina era la durada de la seva caca a Lego

Un nou estudi compta amb científics que creen maons. Maons de Lego, per ser específics.

Sis valents professionals de la salut pediàtrica van empassar un cap de Lego: per a la ciència. Inspirats pel fenomen comú dels nens que exploren el gran món desconegut amb la boca i la pànica parental que segueix quan s'empassen aquests objectes, els científics van partir de les monedes habitualment investigades per prendre una joguina molt estimada.

Publicat a Journal of Pediatrics and Child Health el 22 de novembre, l'estudi, realitzat per aquests científics intrèpids, va determinar quant de temps es necessita per treure el cap de Lego.

Després d'haver-se empassat una petita bombeta de plàstic groc, un va triar un cap adornat amb ulleres d'esquí de color taronja, mentre que un altre va anar a buscar el clàssic i senzill somriure. Els investigadors van esperar que els diminuts caps apareguessin.

Quant de temps triga a passar un Lego?

El grup va desenvolupar dos indicadors per interpretar els seus resultats: la puntuació de la duresa i el trànsit de la femta (SHAT) i el temps trobat i recuperat (FART). La puntuació SHAT va permetre als investigadors estandarditzar diferents hàbits intestinals. "Hi ha una diferència entre un que pot tenir tres poos solts en un dia vs. un dolent en tres dies", explica Tessa Davis, consultora pediàtrica al Royal London Hospital. Invers.

Després d’establir una línia de base, el grup es va traslladar al temps de recuperació. Des de la gran quantitat d’investigacions sobre infants que empassen monedes, ja sabien que la majoria de les monedes passaven entre 3.1-5.8 dies sense cap problema. En comparació, els caps de Lego van obtenir una ràpida recuperació mitjana d’1,71 dies (poc més de 41 hores).

Per obtenir aquests resultats, cada científic va experimentar el procés de caçar a través de les seves pròpies defecacions.

"Es va provar una varietat de tècniques: es va fer servir una bossa i esborrany, els depressors i els guants de llengua, els escuradents - no es va deixar cap mena de turd", explica l'equip al seu lloc de pediatria educativa. No us oblideu de les bombolles.

Sorprenentment, un investigador no va poder localitzar el seu Lego. "Sospito que potser l'havia trobat a faltar", afirma Davis, "o encara es podia quedar atrapat allà, i quan anirà a la colonoscòpia en 30 anys, potser li veuria un cap somrient".

Si un professional mèdic qualificat no pot trobar un Lego en 13 mostres de caca al llarg de dues setmanes, l'equip espera que els pares no facin massa èmfasi si tenen problemes per localitzar també objectes empassats. Fins i tot poden saltar completament la cerca de les femtes.

Per què els científics s'acaben amb tot això

Per descomptat, l’estudi in-vivo revisat per parells encara té limitacions. Els crítics apunten a la mida de la mostra petita (sis participants) i assenyalen que el tracte gastrointestinal adult pot comportar-se de manera diferent a la dels nens. La investigació limitada sobre els nens fa difícil treure conclusions, però algunes investigacions no veuen cap diferència significativa en el temps de trànsit de còlon entre nens sans i adults. En el seu article, el grup argumenta que els objectes poden passar fins i tot més ràpidament a través de l'intestí d'un nen.

Passant per la ximpleria, Davis intenta oferir una certa garantia als pares mentre s'aproxima a la temporada de vacances. Si un objecte arriba a l'estómac d'un nen, més que probable, passarà sense cap problema. Quan els objectes queden encallats, o si els nens empenyen objectes bioactius com una bateria de botons, els pares han de buscar un tractament immediat.

En aquest punt, Davis afirma que el grup no té previst ampliar l’estudi. "Ens recuperem de la cerca a través de la nostra pròpia caca".