Estudi avança la teoria comuna sobre la música i la capacitat del focus del cervell

$config[ads_kvadrat] not found

Clase 3 Avan Net

Clase 3 Avan Net
Anonim

En el món dels plans d’oficina oberta, molts de nosaltres ens trobem involucrats involuntàriament en converses, deliberacions d’altres companys o, en el millor dels casos, privats d’aquests teclats molt forts. Refugiar-se en una dramàtica llista de reproducció de Spotify és una tàctica comuna per fer front al soroll, però un estudi nou podria canviar d'opinió en tractar de treballar a una banda sonora.

Els psicòlegs de la Universitat de Lancashire Central, de la Universitat de Gävle a Suècia i la Universitat de Lancaster recentment han publicat el seu estudi que diuen que no només refusa la creença que la música ens ajuda a centrar-se, sinó que mostra que les melodies afecten de manera significativa la capacitat verbal creativa de les persones. Els resultats es van publicar al febrer al Journal of Applied Psychology.

De fet, aquest brunzit de fons de la vostra oficina pot no ser tan distret com creieu que és. Després d’administrar tres proves dissenyades per avaluar el record creatiu de la paraula dels participants, els investigadors van trobar que el soroll de fons ambiental, com el d’una biblioteca, no tenia cap efecte real sobre la seva concentració.

D'altra banda, els tres tipus de música que provaven: música instrumental, música de fons amb lletres desconegudes i música amb lletres reconegudes que va impedir significativament la creativitat verbal d'una persona. En altres paraules, quan se li va demanar que aparegués una sola paraula associada, com el sol, que es pogués afegir a cada paraula d’un grup, com les flors, el marcat i el vestit, els subjectes van lluitar més per trobar termes comuns. Aquest tipus de tasques de recuperació de paraules creatives sovint s’utilitzen per avaluar la creativitat d’una persona.

Aquestes troballes contradiuen diversos estudis recents, que han felicitat l’impacte de la música en la capacitat dels humans per concentrar-se, crear i retenir informació. La Universitat de Maryland va descobrir que escoltar música mentre estudiava els nivells d’ansietat dels estudiants - i, per tant, els va ajudar a centrar-se.

Això no és tot. Un altre estudi, publicat al Estudis sobre educació La revista va descobrir que tocar música clàssica va ajudar als estudiants de primària a millorar les seves funcions en matemàtiques i memòries, fins i tot millor que quan estudiaven en silenci. I, per descomptat, hi ha tot el gènere de Spotify de "bandes sonores de pel·lícules instrumentals que aixequen la foscor de tirar un capvespre" que ha sorgit en els darrers anys.

Llavors, per què això l’estudi resulta tan diferent? Els investigadors creuen que les seves proves il·lustren l’efecte de la música en la nostra memòria de treball verbal. És la nostra capacitat de recordar, no només de recordar, sinó de poder realitzar una activitat amb aquesta memòria. És com processem i interactuem amb el que sentim. Té sentit, doncs, que la música, tant si es tracta d’un pop clàssic o d’una tecla d’alta clau, pertorba aquest procés.

"Els resultats aquí desafien la visió popular que la música millora la creativitat", va escriure el doctor Neil McLatchie, de la Universitat de Lancaster, a l'estudi. "I en lloc de demostrar que la música, independentment de la presència de contingut semàntic (sense lletres, lletres conegudes o lletres desconegudes), interromp constantment el rendiment creatiu en la resolució de problemes".

No importava si els participants sabessin i tinguessin una certa cançó. Ni tan sols va importar si el seu estat d’ànim va millorar. L’impacte de la música en la seva capacitat cognitiva, de moment, va ser més profund que les emocions que pot haver evocat. Això podria no ser necessàriament tan dolent. Després de tot, aquest estudi suggereix que la font de la nostra creativitat és més profunda del que es pot obtenir d’una avaluació superficial del nostre entorn. La nostra capacitat d’obtenir les coses és no, doncs, depenent de les nostres llistes de reproducció dramàtiques de Spotify, i si estem en silenci un moment, la nostra memòria creativa brilla.

I si, després d’un moment de tranquil·litat, la memòria creativa encara no brilla: sempre hi ha soroll blanc.

$config[ads_kvadrat] not found