Edulcorants artificials: un nou estudi mostra efectes nocius sobre el microbioma intestinal

$config[ads_kvadrat] not found

Fizică; cl. IX, "Acțiunea radiațiilor nucleare asupra orgamismelor vii"

Fizică; cl. IX, "Acțiunea radiațiilor nucleare asupra orgamismelor vii"

Taula de continguts:

Anonim

Els substitutius del sucre, un cop aclamats com a bales de plata, que fan que el cafè sigui molt dolç, han rebut un altre cop. Un nou estudi publicat a la revista Molècules truca a sis substituts del sucre per causar danys estranys a l'ADN en bacteris intestinals o simplement matant microorganismes útils en el cos. I aquests edulcorants químics són més comuns del que creieu: es troben a Splenda, refrescs de dieta i deu suplements esportius àmpliament disponibles.

La llista d’agents desastrosos d’aquest microbioma d’aquest estudi és bastant damnificant: l’aspartam, la sucralosa, la sacarina, el neotame, el favorit i l’acesulfame-K potassi (Ace-K) van fer el tall. Tots aquests edulcorants són aprovats per la FDA, però alguns sonaran més familiars que altres, i, segons els experiments dels investigadors en bacteris brillants alimentats amb aquests edulcorants, alguns també són més perillosos.

"Els sis edulcorants aprovats per la FDA són els més habituals en begudes refrescants i com a additius alimentaris", explica Ariel Kushmaro, Ph.D., professor del departament d’enginyeria biotecnològica de la Universitat Ben Gurion. Invers. "Hem demostrat la toxicitat per als bacteris i alguns indicis sobre els mecanismes".

Mentre que aquests productes químics bàsicament gust de la mateixa manera, els danys que causen als bacteris intestinals en realitat difereixen molt, depenent del vostre edulcorant artificial que trieu.

Diferents edulcorants, diferents amenaces

L’experiment de Kushmaro va utilitzar una tècnica de bioluminescència per apuntar literalment llums d’avís que van il·luminar els bacteris en els perills d’aquests edulcorants artificials, en particular, E. coli, un bacteri present a l'intestí humà. L’equip va dissenyar genèticament diverses soques E. coli per il·luminar si estaven exposats a alguna cosa perillós. És important destacar que cada cep individual es va dissenyar per respondre a un tipus diferent d’amenaça. Per exemple, si l’edulcor que s’està provant causés danys a l’ADN (efecte “genotòxic”), provocaria que una determinada cep de bacteris brillés. Si un edulcorant diferent fos citotòxic (és a dir, podria matar les cèl·lules) s'il·luminaria una altra varietat de bacteris.

El nou anunci de Coca-Cola que defensa l’aspartam (enllaç adjunt) arriba, ja que les begudes gasoses a la dieta comencen a tenir un rendiment insuficient. pic.twitter.com/2yWBMSFac0

- Beverage-Digest (@BeverageDigest) 13 d'agost de 2013

Aquesta prova va revelar que la sacarina va causar el dany més estès, provocant efectes genotòxics i citotòxics en E. coli.

En l'actualitat, no moltes begudes no alcohòliques usen la sacarina (Tab, que utilitza la sacarina de calci, és una excepció popular), però els documents de la FDA diuen que es pot utilitzar amb seguretat a les begudes independentment. Però aquesta investigació suggereix que, almenys per als bacteris intestinals, la sacarina podria no ser tan segura després de tot.

Els experiments també van revelar que l’aspartam i l’Ace-K causen danys a l’ADN E. coli. A diferència de la sacarina, tots dos són relativament comuns. Per exemple, Coke Zero s’aboca amb una barreja d’aspartame i Ace-K, igual que la taronja i la maduixa Fanta.

El que és preocupant és que l'Ace-K no es troba només amb el refresc de la dieta. També s’utilitza sovint com edulcorant en els suplements esportius, segons Kushmaro. Això el va portar a provar E. coli amb deu suplements esportius diferents (que els autors no donen nom al document) que contenen Ace-K o sucralosa, un altre producte químic de la llista. Van descobrir que cadascun d’aquests suplements mostrava efectes tòxics similars a la E. coli com els propis edulcorants, però és difícil de dir el que està passant detalladament a causa dels molts components contradictoris de la majoria dels preparats esportius.

Tot i que les observacions de Kushmaro poden ser prou serioses per evitar que es produeixi un edulcorant artificial, assenyala que la majoria de la gent probablement no afegeix suficient edulcorant a una tassa de cafè, ni beu prou dieta Fanta (el seu estudi assenyala 1 mil·ligrams per mil·lilitre) com a nivell tòxic), per causar danys a la microbiota generalitzats.

"L'exposició humana és probablement inferior a diversos mil·ligrams d'edulcorants artificials per mil·lilitre, però és cada dia i sovint diverses vegades al dia", afegeix.

Tot i que aquests edulcorants plantegen riscos seriosos, no és probable que vagin a qualsevol lloc en qualsevol moment aviat, diu Kushmaro: "La indústria alimentària és molt forta i afirmarà que aquests productes són segurs".

$config[ads_kvadrat] not found