Estudi del trastorn bipolar: el cicle lunar causa la salut mental de Mans

Les llegendes urbanes afirmen que la lluna i els seus cicles lunars afecten la salut humana, però la majoria d’aquestes acusacions no s’aconsegueixen al tabac científic. Alguns exemples: els cicles menstruals no es correlacionen amb una lluna orbitant, les llunes plenes no ens tornen bojos, i l'aparició d'una lluna de sang no significa que l’apocalipsi hagi arribat. Però hi ha almenys un aspecte de la salut humana que sembla estar lligat al cicle lunar, i és el focus d’un estudi nou i estrany publicat a Psiquiatria translacional.

Segons el primer autor i científic emèrit de l'Institut Nacional de Salut Mèdica, el Dr. Thomas Wehr, el trastorn bipolar pot ser provocat pel moviment celeste.

Wehr fa aquest argument en un estudi de cas sobre un home de 51 anys que es va diagnosticar un trastorn bipolar de cicle ràpid. Les persones amb trastorn passen per quatre o més episodis diferents de depressió, mania o hipomania en un període d'un any. En el document, Wehr escriu que aquest home era només un dels participants en un estudi de 18 pacients sobre cicles maníac-depressius, però el que el va fer destacar va ser el fet que hagués mantingut registres acurats i plurianuals del seu estat d'ànim i de son. Aquests registres van permetre a Wehr examinar com els cicles lunars i solars van afectar la salut del pacient.

Els episodis de mania i depressió que acompanyen el trastorn bipolar acompanyen canvis dramàtics dels hàbits de son d'una persona. Quan una persona està deprimida, dormen molt i, quan se senten maníacs, gairebé no dormen. Alguns científics pensen que això significa que els trastorns del son no són només un símptoma del trastorn bipolar; més aviat, el somni (o la manca d’aquest) en realitat podria ser el causa. Això, al seu torn, podria tenir a veure amb els cicles lunars i solars.

Com que el somni està regulat en part pel marcapassos circadià, el petit grup de cèl·lules que controlen el "rellotge intern" circadià, Wehr va proposar que les persones amb trastorn bipolar tinguessin ritmes circadians irregulars. Normalment, el marcapassos circadià manté el temps amb el ritme de les 24 hores del dia solar. Però a les persones amb trastorn bipolar, argumenta Wehr, aquestes cèl·lules poden haver-se "desacoblat" del cicle solar i quedar fixades al ritme de 24,8 hores del dia de la marea lunar.

Els registres d’atac i de son del pacient van revelar que a cada lluna nova, que passa cada 29,5 dies, l’home va experimentar una o més nits d’insomni total i va passar de sentir-se deprimit a maníac. Però quan es va quedar a un rígid horari de son durant llargs períodes de foscor cada nit, escriu Wehr, "el senyal lunar va desaparèixer i el seu estat d’humor es va detenir". Aquests períodes de foscor semblaven estabilitzar els seus estats d’ànim i augmentar la capacitat del marcapassos de donar resposta a la llum, permetent que el marcapassos circadià de l’home s'unís a un horari més normal del dia-nit.

"Aquests resultats donen suport a la hipòtesi que les interferències entre dos components del sistema circadià que van ser arrabassats per separat al dia solar i el dia lunar de marea van generar els cicles de l'estat d'ànim", explica Wehr. "Tot i que es garanteix l’escepticisme, els cicles lunars poden ser un experiment de la natura que apunta cap a aspectes de la gravetat i la biofísica que només comencen a investigar".

Tot i que el somni millor, més llarg i més fosc va ajudar aquest pacient, el primer pas per a qualsevol que pensi que pot tenir un trastorn bipolar és parlar amb un metge o un professional de salut mental amb llicència. Els plans de tractament efectius solen consistir en una combinació de medicaments i psicoteràpia.